Aspectes psicològics de viure en un altre país

Portes pocs mesos vivint en un nou país, has desempaquetat les maletes i caixes. Has llegit tot tipus d’informacions sobre habitatges, transport, treball, escoles, sanitat, taxes, paperassa. A poc a poc es van posant les coses al seu lloc i fas el possible per establir-te el més ràpid possible, per sentir-te a casa teva i sentir-te confortable.

I com et sents? T’has parat a pensar-ho? Mudar-se està considerat com una experiència altament estressant, com també ho és canviar de feina, buscar-ne, canviar de país, etc. En el teu cas, tot en un. Estàs travessant un munt de canvis al teu voltant amb més demandes de les habituals i aquest nou ambient et demanda adaptació.

En alguns casos els expatriats busquen teràpia motivats en part per la frustració d’estar aïllats. Siguin quin siguin els problemes que condueixen a començar una teràpia, les causes més freqüents són que la gent no té amics (o no tan íntims) o família propera amb qui poder confiar sobre les seves dificultats actuals. Per a qualsevol persona, la pressió que s’acumula per no ser capaç de compartir lluites pot ser embogidor. Això sembla ser a més intensificat per a les persones que viuen a l’estranger.

Síndrome de l’immigrant (síndrome d’Ulisses)

Encara que la majoria de gent aconsegueix suportar els aspectes negatius de la migració per l’existència d’altres aspectes positius, la migració és un factor de risc en la salut mental a causa de l’estrès o dol migratori, anomenat síndrome de l’immigrant o síndrome d’Ulisses.

Fonts d’estrès

• Solitud per la separació dels éssers estimats.
• Sentiment de desesperança i fracàs per l’existència de poques oportunitats de tirar endavant amb aquest projecte.
• Absència d’una xarxa de suport social.
• Lluita contra els problemes econòmics com pagar l’habitatge, l’alimentació.
• Por o desorientació.
• Temporalitat.

Etapes del dol

• La negació: no s’accepta la realitat del canvi.
• La resistència: davant les dificultats i reptes sorgeix la queixa per l’esforç que suposa l’adaptació.
• L’acceptació: s’instal·la a fons en la nova situació.
• La restitució: s’accepta lo bo i lo dolent tant del país d’origen com del país d’acollida, suposa la reconciliació afectiva.

Defenses psicològiques

Per a l’elaboració dels dols les persones utilitzem una sèrie de defenses psicològiques o errors que són mecanismes psicològics de defensa. No són per si mateixos negatius però quan són abundants distorsionen radicalment la visió que tenim de la realitat i ens impedeixen l’adaptació i elaborar el dol migratori.

• L’abstracció selectiva, consisteix en centrar-se en un detall extret fora de context.
• La inferència arbitrària, generalització excessiva quan s’elabora una conclusió o regla a partir d’un o diversos fets aïllats.
• La maximització i minimització, distorsió modificant la magnitud dels esdeveniments.
• La personalització, atribuir-se fenòmens externs injustificadament.
• El pensament absolutista o dicotòmic, classificar les experiències en “tot o res”, en categories extremes.